Update catalan as txt

Author: matgille

data/aegidius/txt/multilingual/livre_1/partie_2/chapitre_1/ca/BC_Ms_739.txt

@@ -1 +1 @@
-Capitol. i. en qual manera son de partides les potencies dela anima e en quels potencies han esser les uirtuts.  Epus que deus auidant hauem conplida la primam partida daquest primer libre en lo quil es tractar del regiment desimatex demostrant en qual cosa los Reys els princeps degen posar la sua benauenturança/. Quar nos partany dells posar la sua si en riquehes ne enpotencia ciuil ne en alters coses aytals ans de tots coses aytals segons que damunt era prouat deuem usar axi con dorguens o de instrumens abenauenturanca/ Mas la sua benauenturança deuem posar en fer o en obra deprudencia o desauiea segons que tal fer oral obra es manada per caritat/ Quar lauos los Reys han benauenturanca deguda e condiergo al lur estament quan ells per instigacio dela amor de deusegons sauiea o segons prudenercia regitiua ese gons ley e segons raho regexem lagent quils ͤ comanada santament e iustament Donques principalment la benauenturança dels Reys deu esser posada en deu axi que per couexença e per dilectio dell lur estudi e lur uida studien ordonar a aço que ells conexent e amant deu axi con au̾rades ministres o auirtades serutdos seus segons orde de raho endreç̾en o regesquenon lo poble quils comanar/ aquestes coses donques axi conplides/ E de mostrat en qual cosa los Reys deuen posar la sua si segons lorde damunt posat en lo. c. iii. Roman a demostrar de quals uirtuts los Reys degen resplendir quar les uirtuts son algum ornament e algunes perfeccions dela anima Pͥmerament donques coue a demostrar quantes son les potencies dela anima e en quals potencies han parsser les uirtuts/ Empero ap̾s sera manifestat en qual manera les uirtuts deuem esser departides/ Enapͥs nos demostrarem quantes son per nonbre aquestes uirtursS quals da quells son principals e qualsson secundaries o meỹs principals E finalment sera declarat en especial quel sia quescuma daquelles urtuts E enqͣl mana se partaỹ dels Reys e dels princeps hau̾ tals uirtursLes potencies dela anima poden esser de partides en aquesta maneraQuar algunes son nanls Algunes cognitiues o conexedores sensitiues Algunonsappetitiues o uoluntaries/ E alters entellectuals les potencies naturals son aquells en les quals nos participsa ab les co ses qui han uida e ab les plantes axicon es potencia nutritiua crescitiua e generatiua eles alters autals qui aximatex couenen als arbres Mas les potencies conexedor̃s sensitiues son la uista lo gustar ol tastar lo tochar e les altres aytals en los quals nos comunament participsa ab les besties brutals Mas les potencies appetiues o uolenteroses son departides/ Quar algum appetiment o alguna uoluntat es en homo en lo quel ell no participa ab les besties brutals/ axi con es lappetimnent o la uoluntat que seguer lenteniment Mas algum alcre es en lo qual ell participa ab ells axi con es lappetiment o lauoluntat qui segueyx lo seny corperal pot esser appellat sensualitat/ En aquell qui seguex lenteniment sia appellat uoluntatSegons la qual manera de parlar les besties brutals han sensualitat e appetiment sensitiu/ Mas no han uoluntat co es assaber appetiment intellectiu Donques les uirtuts dels quals nos entenem aperlar qui son alguns habits o concebimens dignes delahor o seran en les potencies nals/ o en les potencies sensitiues/ o en lappetiment sensitiu o en lappetiment incellectiu o en lentemment o entot̃s aquestes potencies o en algu nes daquestes. En les potencies nals no poden esser la qual cosa entres maneres es manifesta primerament per tal con per les potencies nanls no son lohars ne uituperats quar negum hom no es dit bo per co con el ha bona digestio o bona crexença En apͥs entals potencies no han esser aquestes uirtuts per tal con uirtut es alguna cosa segons raho segons que pot esser prouat en lo. ii. libre de les echiques/ E les potencies naturals segons que son naturals no obehexen ala rao Quar sia que algum us de raho o de uoluntat perlant per si les potencies naturals per aco no uariegen en les sues obres/ ans costenp̃s segons la manera aelles possible o segons que elles poden fan les sues obres. Encara entals potencies naturals no son los habits ols concebimens uirtuosos ne les uirtuts/ Quar los habits ols concebimens son per determenar les potencies que facem be omal On perlos habits o per los concebimens uiciosos es determenada la potencia/ afer mal/ E per los habits o per los concebimens uirtuosos afer be donques con natura sia determenada a una cosa eles potencies nals sufficientment sien determenades per lur natura a obrar segons elles nos no som uiciosos ne uirtuosos/ parlant en aquella manas que nos perlam açi de uici e deuirtut per ral donques en elles no poden esser rals uirtuts per aquestes . iii. rahons donques per les quals es prouat que les uirtuts no poden esser en les potencies naturals pot esser puat que elles no po den esser enla conexença sensitiua o en les potencies sensitiues/ Quar axi con nos no son leats ne uituperats per les potencies naturals e axi matex nos no som lohats ne uituperats per los seỹals corpals/ Quar axi con negum no es lohat otengunt per bon homo per co con ell fa be digestio o crex be/. Aximatex no es lohar per co con ell ueu agudament o hou subtilment si donques per auentura aco no era per accident o accidentalment axi con si algu per massa mangyar o per massa beure aconseguia malaltia de obtalumia en los ulls per que no uehes be o aconseguia debilitat en lescomach per que no fahes be digestio aytal seria repͥs no partal con ell fa mal digestio o per tal con ell no ueu benclar quar clar ueure e fer be digestio parsi perlant no es en so poder del hom Mas ell seria rep̾s de massa beure o demassa mangyar per ço con seria en lo seu poder que pogues usar tempradament demangyar o de beure Encama en los seỹs no deu esser posada uirtut moral/ Quar axi con les potencies naturals no obehexem a la raho perso con segons laregla dela raho negum no es crescut ne ne mes ne meỹs ne fa digestio mes ne meỹs Aximateix les seỹs no obeheren ala raho/. Quar no es en lo poder del hom ueure pus clarament o menỹs clarament per la q̈l cosa si uirtut moral es alguna cosa segons rah̾o / tal uirtut no deu esser posada enlos senys/ Encara les potencies sensitiues no deuesser posada uirtut moral. Quar axi con les potencies u̾als sufficientment son detine nades per la sua natura ales sues obres/ aximateix los seỹs/ Car axi con lo foch tant escalfa quant escalfar pot perla qual cosa ell es determenat enla sua obra ne es lohat ne uituperat ne es en ell uirtut moral Aximatex partal con lapotencia digestiua aytant fa digestio quant digerir pot el ull tant ueu quant pot ueure enelles no pot esser uirtut moral/ Quar per la uirtut moral es determenada la potencia afer a obrar mas aquestes sufficientmnent son determenades ales obres propries per lur natura/. Donques elles no hau ops uirtut moral Si donques en les potencies nals ne enles sensitiues no es uirtut moral con sens les potencies naturals els seỹs corperals no sien si nol entenim entel appetimento la uoluntat intellectual / coue en tals potencies sien les uirtuts morals. 
+Capitol. i. en qual manera son de partides les potencies dela anima e en quels potencies han esser les uirtuts.  Epus que deus auidant hauem conplida la primam partida daquest primer libre en lo quil es tractar del regiment desimatex demostrant en qual cosa los Reys els princeps degen posar la sua benauenturança/. Quar nos partany dells posar la sua si en riquehes ne enpotencia ciuil ne en alters coses aytals ans de tots coses aytals segons que damunt era prouat deuem usar axi con dorguens o de instrumens abenauenturanca/ Mas la sua benauenturança deuem posar en fer o en obra deprudencia o desauiea segons que tal fer oral obra es manada per caritat/ Quar lauos los Reys han benauenturanca deguda e condiergo al lur estament quan ells per instigacio dela amor de deusegons sauiea o segons prudenercia regitiua ese gons ley e segons raho regexem lagent quils ͤ comanada santament e iustament Donques principalment la benauenturança dels Reys deu esser posada en deu axi que per couexença e per dilectio dell lur estudi e lur uida studien ordonar a aço que ells conexent e amant deu axi con au̾rades ministres o auirtades serutdos seus segons orde de raho endreç̾en o regesquenon lo poble quils comanar/ aquestes coses donques axi conplides/ E de mo strat en qual cosa los Reys deuen posar la sua si segons lorde damunt posat en lo. c. iii. Roman a demostrar de quals uirtuts los Reys degen resplendir quar les uirtuts son algum ornament e algunes perfeccions dela anima Pͥmerament donques coue a demostrar quantes son les potencies dela anima e en quals potem cies han parsser les uirtuts/ Empero ap̾s sera manifestat en qual manera les uirtuts deuem esser departides/ Enapͥs nos demostrarem quantes son per nonbre aquestes uirtursS quals da quells son principals e quals son secundaries o meỹs principals E finalment sera declarat en especial quel sia quescuma daquelles urtuts E enqͣl mana se partaỹ dels Reys e dels princeps hau̾ tals uirtursLes potencies dela anima poden esser de partides en aquesta maneraQuar algunes son nanls Algunes cognitiues o conexedores sensitiues Algunons appetitiues o uoluntaries/ E alters entellectuals les potencies naturals son aquells en les quals nos participsa ab les co ses qui han uida e ab les plantes axicon es potencia nutritiua crescitiua e generatiua eles alters autals qui aximatex couenen als arbres Mas les potencies conexedor̃s sensitiues son la uista lo gustar ol ta star lo tochar e les altres aytals en los quals nos comunament participsa ab les besties brutals Mas les potencies appetiues o uolenteroses son departides/ Quar algum appetiment o alguna uoluntat es en homo en lo quel ell no participa ab les besties brutals/ axi con es lappetimnent o la uoluntat que seguer lenteniment Mas algum alcre es en lo qual ell participa ab ells axi con es lappetiment o lauoluntat qui segueyx lo seny corperal pot esser appellat sensualitat/ En aquell qui seguex lenteniment sia appellat uoluntatSegons la qual manera de parlar les besties brutals han sensualitat e appetiment sensitiu/ Mas no han uoluntat coes assaber appetiment intellectiu Donques les uirtuts dels quals nos entenem aperlar qui son alguns habits o concebimens dignes delahor o seran en les potencies nals/ o en les potencies sensitiues/ o en lappetiment sensitiu o en lappetiment incellectiu o en lentemment o entot̃s aquestes potencies o en algu nes daquestes. En les potencies nals no poden esser la qual cosa entres maneres es manifesta primerament per tal con per les potencies nanls no son lohars ne uituperats quar negum hom no es dit bo per co con el ha bona digestio o bona crexença En apͥs entals potencies no han esser aquestes uirtuts per tal con uirtut es alguna cosa segons raho segons que pot esser prouat en lo. ii. libre de les echiques/ E les potencies naturals segons que son naturals no obehexen ala rao Quar sia que algum us de raho o de uoluntat perlant per si les potencies naturals per aco no uariegen en les sues obres/ ans costenp̃s segons la manera aelles possible o segons que elles poden fan les sues obres. Encara entals potencies naturals no son los habits ols concebimens uirtuosos ne les uirtuts/ Quar los habits ols concebimens son per determenar les potencies que facem be omal On perlos habits o per los concebimens uiciosos es determenada la potencia/ afer mal/ E per los habits o per los concebimens uirtuosos afer be donques con natura sia determenada a una cosa eles potencies nals sufficientment sien determenades per lur natura a obrar segons elles nos no som uiciosos ne uirtuosos/ parlant en aquella manas que nos perlam açi de uici e deuirtut per ral donques en elles no poden esser rals uirtuts per aquestes . iii. rahons donques per les quals es prouat que les uirtuts no poden esser en les potencies naturals pot esser puat que elles no po den esser enla conexença sensitiua o en les potencies sensitiues/ Quar axi con nos no son leats ne uituperats per les potencies naturals e axi matex nos no som lohats ne uituperats per los seỹals corpals/ Quar axi con negum no es lohat otengunt per bon homo per co con ell fa be digestio o crex be/. Aximatex no es lohar per co con ell ueuagudament o hou subtilment si donques per auentura aco no era per accident o accidentalment axi con si algu per massa mangyar o per massa beure aconseguia malaltia de obtalumia en los ulls per que no uehes be o aconseguia debilitat en lescomach per que no fahes be digestio aytal seria repͥs no partal con ell fa mal digestio o per tal con ell no ueu benclar quar clar ueure e fer be digestio parsi perlant no es en so poder del hom Mas ell seria rep̾s de massa beure o demassa mangyar per ço con seria en lo seu poder que pogues usar tempradament demangyar o de beure Encama en los seỹs no deu esser posada uirtut moral/ Quar axi con les potencies naturals no obehexem a la raho perso con segons laregla dela raho negum no es crescut ne ne mes ne meỹs ne fa digestio mes ne meỹs Aximateix les seỹs no obeheren ala raho/. Quar no es en lo poder del hom ueure pus clarament o menỹs clarament per la q̈l cosa si uirtut moral es alguna cosa segons rah̾o / tal uirtut no deu esser posada enlos senys/ Encara les potencies sensitiues no deuesser posada uirtut moral. Quar axi con les potencies u̾als sufficientment son detine nades per la sua natura ales sues obres/ aximateix los seỹs/ Car axi con lo foch tant escalfa quant escalfar pot perla qual cosa ell es determenat enla sua obra ne es lohat ne uituperat ne es en ell uirtut moral Aximatex partal con lapotencia digestiua aytant fa digestio quant digerir pot el ull tant ueu quant pot ueure enelles no pot esser uirtut moral/ Quar per la uirtut moral es determenada la potencia afer a obrar mas aquestes suffi cientmnent son determenades ales obres propries per lur natura/. Donques elles no hau ops uirtut moral Si donques en les potencies nals ne enles sensitiues no es uirtut moral con sens les potencies naturals els seỹs corperals no sien si nol entenimentel appetimento la uoluntat intellectual / coue en tals potencies si en les uirtut scilicet morals.